Llicències digitals en llibres escolars: què cal revisar abans de comprar llibres usats o reutilitzar-los.
2026-05-26
Comprar llibres escolars de segona mà o reutilitzar els del curs anterior és una manera excel·lent de reduir la despesa de la tornada a l'escola, a més del valor didàctic que té aquest gest per als nostres fills. En molts casos, especialment en llibres de lectura o manuals on no s'escriu, un llibre usat pot servir perfectament si està en bon estat i correspon exactament a l'edició que demana el centre. Això es pot comprovar mitjançant el codi ISBN.
Però hi ha un detall important: alguns llibres escolars inclouen llicències digitals, codis d'accés o recursos en línia. I això pot canviar completament si un llibre usat serveix o no.
La diferència clau és senzilla: el paper pot continuar servint, però normalment el codi digital no es pot reutilitzar si ja s'ha activat o si és d'un sol ús.
Un llibre físic es pot prestar, vendre o reutilitzar. Si està ben conservat i és l'edició correcta, pot continuar sent útil durant anys. Una llicència digital, en canvi, funciona d'una altra manera. Pot estar associada a un usuari, a una plataforma concreta, a un curs escolar o a un període de temps limitat. També pot ser d'un sol ús.
Per això, quan comprem un llibre usat, pot semblar que tot és correcte: el títol coincideix, l'ISBN és l'adequat i el llibre està en bon estat. Però, si el codi digital ja s'ha utilitzat, ha caducat o no està inclòs, potser l'alumne no podrà accedir a la part en línia que necessita.
El llibre físic pot estar bé; el problema és que potser no inclou tot el que demana l'escola, encara que sovint no sabem si el centre té previst utilitzar aquesta part digital.
No tots els llibres escolars tenen aquest problema. En molts llibres de lectura o manuals tradicionals, n'hi ha prou de comprovar que l'edició sigui correcta i que l'exemplar estigui en bon estat. Cal prestar més atenció quan a la llista de l'escola o a la descripció del producte apareixen expressions que fan referència a aquesta part digital.
Abans de comprar un llibre escolar usat amb llicència digital, convé revisar quatre coses:
Primer, si el codi està intacte. Molts codis estan protegits per una capa que s'ha de rascar. Si el codi ja és visible, probablement s'ha utilitzat o, com a mínim, no pots estar segur que continuï sent vàlid.
Segon, si l'editorial permet comprar la llicència per separat. En alguns casos es pot adquirir l'accés digital a banda, però no sempre. I, quan és possible, pot costar prou perquè l'estalvi del llibre usat deixi de compensar.
Tercer, si l'accés té data de caducitat. Algunes llicències digitals no duren indefinidament. Poden estar vinculades a un curs escolar o caducar en una data concreta, encara que el llibre físic continuï en perfecte estat.
Quart, si l'escola exigeix utilitzar la plataforma digital. Si la part en línia només conté recursos complementaris, potser el llibre usat continua sent suficient. Però, si l'alumne ha de fer activitats, qüestionaris o lliuraments dins de la plataforma, comprar el llibre usat sense accés pot ser insuficient. També és habitual que el professor no utilitzi aquesta part, però és una cosa que difícilment podem saber a principi de curs.
El mateix problema apareix quan es reutilitzen llibres de germans o de cursos anteriors. Pot ser que tinguem l'exemplar físic a casa, però que la llicència digital ja s'hagi activat i no es pugui tornar a utilitzar.
L'ús de llicències digitals en llibres escolars té una vessant pràctica: pot donar accés a exercicis en línia, àudios, vídeos, qüestionaris, continguts interactius o seguiment de l'alumne. Però també genera una crítica comprensible.
Per a moltes famílies, el llibre en paper és una còpia física legítima. Algú el va comprar, el va pagar i, si està en bon estat, sembla raonable poder-lo vendre, prestar o reutilitzar.
El problema apareix quan un llibre físic perfectament vàlid queda limitat per un codi digital d'un sol ús, especialment si aquesta part digital és obligatòria per a l'assignatura i no es pot comprar separadament d'una manera senzilla o proporcionada.
No és necessàriament una qüestió legal. És una tensió pràctica i ètica: si el paper es pot reutilitzar però l'accés digital obligatori no, la segona mà queda bloquejada a la pràctica. I encara més si la part digital s'utilitza per donar una caducitat anticipada al paper i forçar una compra nova. No sembla que les editorials hagin improvisat aquest detall.
Si et planteges comprar alguns llibres de segona mà, aquí pots consultar-ne detalladament els avantatges: Llibres de segona mà: estalvi i valor didàctic